La Llei del Tercer Sector Social de Catalunya, aprovada pel Parlament el 20 de maig de 2026, implica sobretot que el tercer sector social passa a tenir reconeixement jurídic, polític i institucional com a actor essencial del sistema de benestar. Afecta més de 3.000 entitats socials i entitats que atenen prop de 2 milions de persones a Catalunya.

Aquesta llei suposa un reconeixement del paper històric de les entitats socials i també reforça la necessitat d’entendre el tercer sector com un actor estratègic en les polítiques locals de drets socials. En un context d’augment i complexificació de les necessitats socials, les entitats del tercer sector són sovint una peça clau en la detecció, l’acompanyament, la vinculació comunitària i la resposta a situacions de vulnerabilitat.

En l’àmbit dels serveis socials bàsics, la llei pot tenir una incidència rellevant en la manera com els municipis planifiquen, organitzen i despleguen les seves polítiques socials ja que la nova llei contribueix a donar més marc, estabilitat i reconeixement a aquesta col·laboració. 

Això pot traduir-se en diversos impactes per als governs locals:

En primer lloc, reforça la mirada de xarxa. La llei consolida la idea que les entitats socials formen part de l’ecosistema local de benestar i que cal incorporar-les en els espais de diagnosi, planificació, coordinació i avaluació de les polítiques socials.

En segon lloc, dona més importància a la governança compartida. La participació del tercer sector en l’elaboració de polítiques públiques és un dels elements destacats de la llei. 

En tercer lloc, pot afavorir una relació més estable entre administració local i entitats. La llei reconeix al tercer sector la seva tasca de servei públic i obre la porta a reforçar fórmules de col·laboració més adequades, com la concertació social, especialment en serveis vinculats a l’atenció a les persones. 

En quart lloc, reforça el paper de les entitats en la detecció i l’accés als drets. Les entitats socials sovint arriben a persones i famílies que poden no accedeir, a priori als serveis socials municipals. Incorporar aquesta capacitat de proximitat pot ajudar a millorar la detecció precoç, l’orientació, la derivació i la vinculació amb recursos públics.

Finalment, situa els drets socials com una responsabilitat compartida, però amb lideratge públic. La llei no substitueix les responsabilitats de les administracions públiques ni dels ens locals, sinó que reconeix que la garantia de drets requereix aliances sòlides amb el teixit social. Per als municipis, això implica continuar exercint el lideratge públic dels serveis socials, però incorporant millor el coneixement, l’experiència i l’arrelament territorial de les entitats.

En definitiva, la Llei del Tercer Sector Social pot ser una oportunitat per als ens locals per ordenar millor la relació amb les entitats socials, reforçar la planificació comunitària, millorar la detecció de necessitats i avançar cap a polítiques locals de drets socials més integrades i cooperatives. Per als serveis socials bàsics, el repte serà traduir aquest nou marc en instruments concrets de coordinació, circuits compartits, espais de governança i estratègies locals que connectin millor l’atenció professional, l’acció comunitària i el teixit social del municipi.

Per més informació aquí: El Parlament aprova la Llei del tercer sector - Parlament de Catalunya