Una inversió intel·ligent: la Diputació de Barcelona transforma 413.000 € en un estalvi anual de quasi 3 Hm3 ( 3 M€)
Un estudi recent del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) confirma que la sequera viscuda entre els anys 2021 i 2024 ha estat la més greu registrada a Catalunya des de l’inici dels registres instrumentals (1915) i de satèl·lit (1970). Malgrat les pluges de la primavera de 2025, el dèficit hídric acumulat no s’ha compensat, i l’índex de gravetat de sequeres (IGSE) ha assolit un valor rècord de 4,91 sobre 5.
Aquesta situació no és un fenomen aïllat, sinó part d’un procés de dessecament que afecta tota la Mediterrània occidental. L’estudi alerta que els períodes de sequera són cada cop més freqüents, llargs i intensos, mentre que els períodes de recuperació són més curts. Aquesta combinació de dèficit de precipitació i temperatures elevades configura un escenari climàtic sense precedents, que requereix accions decidides per a la gestió eficient dels recursos hídrics.
En aquest context d’emergència climàtica, la Diputació de Barcelona ha actuat amb previsió i compromís, impulsant dues línies de suport als municipis: d’una banda, mitjançant el suport econòmic del Catàleg de Serveis, i de l’altra, a través d’una campanya directa i proactiva de detecció de fuites. L’import total destinat a aquestes tasques ha estat de 413.000 euros, beneficiant 123 municipis amb una població total de 347.652 habitants.
Aquestes actuacions han permès inspeccionar aproximadament 2.000 km de xarxa i identificar més de 500 fuites, amb un estalvi estimat de més de 7.500 m³ d’aigua diaris. Això equival a un estalvi anual de gairebé 3 hm³ d’aigua, que representa gairebé 3 milions d’euros, considerant un cost mitjà de l’aigua d’1 €/m³.
Els indicadors obtinguts són clars i posen de manifest l’eficiència de les actuacions impulsades. De mitjana, s’han estalviat gairebé 1.400 m³ per cada km de xarxa. Aquest estalvi no només representa una reducció significativa del consum d’aigua, sinó que també contribueix a alleugerir la pressió sobre els pressupostos municipals, especialment en un context de crisi climàtica.
El més destacable és que aquest impacte s’ha assolit amb una inversió molt ajustada: el cost mitjà per quilòmetre de xarxa inspeccionada ha estat de només 207 €, mentre que l’estalvi generat per quilòmetre s’estima en una mitjana de 1.383 €. Això suposa una proporció d’eficiència de gairebé 1 a 7, és a dir, per cada euro invertit, se n’han estalviat pràcticament set. Aquesta relació demostra que les polítiques de detecció de fuites són econòmicament rendibles i altament recomanables com a estratègia de gestió hídrica a escala local.
