Ahir dijous 27 de març va tenir lloc la Jornada sobre Aspectes tributaris d’urbanisme, organitzada per la Revista de Derecho Urbanístico, tal i com us vam anunciar en el marc d’aquesta Comunitat.
Des de la Comunitat d’UDUs del Servei d’Urbanisme vam tenir oportunitat d’assistir i destaquem alguns titulars d’interès per les UDUs.
En relació al pagament de les despeses d’urbanització, es va insistir en el fet de que aquestes despeses estan assegurades ja que l’afecció al pagament d’aquestes despeses es preferent a qualsevol altra i a totes les hipoteques i càrregues anteriors, excepte els crèdits en favor de l’Estat al que es refereix l’article 1.923 del Codi Civil. Així ho aclareix el Reglament de Gestió Urbanística en el seu article 126 però també la jurisprudència existent al respecte.
Es va entrar al detall de les juntes de compensació, diferenciant entre fiduciàries i no fiduciàries. Les primeres actuen com a gestors dels terrenys o dels drets d'aprofitament urbanístic però no com a titulars, i son les habituals (subjectes a IVA); mentre que les no fiduciàries sí reben la titularitat dels terrenys o drets d’aprofitament per aportació i lliuren una quota als partícips (no subjectes a IVA).
S’ha recordat que la Junta de Compensació perd la seva raó de ser amb la recepció de la obra d’urbanització. En conseqüència una vegada recepcionada la urbanització per part de l’administració municipal, s’ha d’entendre que ha finalitzat l’actuació urbanística i que les noves despeses que s’imputin als membres de la junta es deriven d’actuacions de conservació o manteniment d’una actuació urbanística finalitzada.
S’ha insistit en que les Entitats Urbanístiques de Conservació es diferencien de la junta de compensació en que les primeres segueixen malgrat la recepció de la urbanització, tot i que són transitòries, no poden ser eternes i el seu termini ha d’estar fixat als seus Estatuts. Finalment es recorda que són Entitats Urbanístiques Col·laboradores, tenen naturalesa administrativa, personalitat jurídica pròpia i plena capacitat jurídica des de la seva inscripció en el registre d’EUC, essent d’inclusió obligatòria dels propietaris. Així doncs es recorda que l’activitat privada de les EUC exigeix la consideració de les mateixes com a subjecte tributari i per tant s’han de donar d’alta en el IAE, presentar declaracions-liquidacions periòdiques i presentar declaració anual.
S’ha evidenciat la dificultat del que queda inclòs o no en l’àmbit d’assumpció de serveis per aquestes EUC, però es clarifiquen algunes qüestions. Per exemple s’exposa el que diu la doctrina d’interès casacional del tribunal suprem, segons la qual, “es legalment posible que los estatutos de una EUC prevean que tal entidad asuma la limpieza del viario público de la urbanización y los consumos de energia eléctrica del alumbradp público, pues al tener como cobertura planes y proyectos de urbanitzacion de iniciativa privada sus costes de conservación y mantenimiento (art.68.RGU) no pueden comprometer la economia municipal” (STS 5/05/2022, nº 535/2022, rec 3646/2021 (Sección 5ª)).
Finalment es va abordar la qüestió de tributació de les derrames extraordinàries per sufragar la part no satisfeta pels impagats en el marc d’aquestes EUC; aclarint que les noves derrames, no es corresponen amb noves despeses d’urbanització per tant són simple aportació monetària i per tant no estan subjectes a IVA (Cons DGT V2619/2024, de 19 de desembre de 2024).
Finalment en el marc de la sessió que es va desenvolupar entre les 9 i les 18,30h d'ahir de forma ONLINE, també es van abordar qüestions d’interès respecte al cadastre i la seva relació amb l’urbanisme; destacant la importància de diferenciar la classificació dels bens immobles del cadastre (rústic, urbà i especial) de la classificació urbanística. Les categories cadastrals de sòl rústic i urbà no tenen relació ni equivalència amb al concepte de sòl no urbanitzable ni sòl urbà consolidat del planejament urbanístic. Tanmateix el sòl de naturalesa urbana del cadastre es defineix com sòl integrat en la trama de dotacions de forma efectiva, però res té a veure aquesta definició amb els serveis urbanístics bàsics ni la condició de solar abordats per la normativa urbanística. En aquest sentit, per exemple, una masia aïllada en sòl no urbanitzable pot tributar com a urbà a efectes cadastrals, tractant-se d’una qüestió que ha sortit recurrentment en els estudis que hem abordat d’urbanitzacions situades en SNU en que els propietaris estan pagant IBI i per tant entenen que són sòl urbà, quan la imposició de l’impost, no té res a veure amb la classificació urbanística del sòl.
Per últim, destacar també que durant la sessió es va fer referencia als procediments de revisió dels valors cadastrals, fent especial menció a la possibilitat de fer aquesta revisió amb caràcter parcial, de forma justificada pel desenvolupament urbanístic d’un àmbit, sempre que s’hagin produït diferencies substancials de valor i que poguessin generar desigualtat, com entenem seria el cas de la regularització d’una UDU.