La recepció tàcita és un tema recurrent per les UDUs i que planteja molts dubtes als ens locals. Per això creiem d’interès compartir les conclusions que hem extret al respecte de la seva aplicabilitat, en base a diferents assistències desenvolupades des del Servei d’Urbanisme en relació a la regularització i millora de les UDU de la demarcació.
Mentre que la regla general és la recepció formal (expressa) de la urbanització, la jurisprudència ha admès, com a excepció, la recepció tàcita, tractant-se d’un supòsit excepcional, que és resolt de forma absolutament casuística però vinculada a l’existència d’actes propis, clars i concloents de l’Administració dels quals es desprèn que la urbanització ha estat recepcionada.
Així, per part dels Tribunals, s’ha considerat que existeix recepció tàcita per exemple, quan l’administració està destinant l’obra al compliment de les seves finalitats i és d’ús públic general; quan es constata que l’obra urbanitzadora està acabada i s’ha intentat pel promotor formalitzar l’acta de recepció; quan l’ajuntament ha exigit tributs locals; o quan l’ajuntament ha defensat el caràcter públic dels vials i els ha senyalitzat.
Mostra de la casuística és que, en canvi, en d’altres supòsits l’anàlisi de les circumstàncies del cas ha portat als Tribunals a declarar que no es pot considerar que hagi existit una recepció tàcita de la urbanització, encara que algun dels supòsits podien presentar moltes similituds amb el que s’ha arribat a la solució contrària.
Contràriament, doncs, s’ha exclòs la recepció tàcita, per exemple, quan existeixen deficiències en la urbanització o quan no s’ha aprovat un projecte d’urbanització previ. Tampoc suposaria una recepció tàcita el fet que l’ajuntament hagi contribuït econòmicament al cost de determinades obres d’urbanització. Tanmateix s’ha entès que encara que es prestin per l’ajuntament serveis de neteja de clavegueram, escombraries i enllumenat “la prestació és poc significativa, no continuada ni sistemàtica en el temps, i a més són fonamentalment sanitaris i no de conservació”, i per tant tampoc aplica la recepció tàcita.
Complementàriament afegir que la jurisprudència ha posat de manifest en nombroses ocasions la independència entre el fet de realitzar les cessions gratuïtes i obligatòries de vials i de la resta de sistemes i la recepció de les obres d’urbanització, de tal forma que aquelles cessions en cap forma comporten la recepció de la urbanització.
En definitiva, es pot concloure que, a manca de recepció formal, la apreciació d’una eventual recepció tàcita dependrà de les circumstàncies en cada cas concurrents i, en concret, caldrà atendre particularment a l’existència d’actes propis municipals als que es pugui vincular tal recepció.