La Llei 11/2026, de 9 de juliol, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic ha afegit la Disposició Addicional 36a al DECRET LEGISLATIU 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el Text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya.

Aquesta DA estableix el dret indispensable al subministrament d’aigua (tal i com recullen les resolucions de l’ONU i acorda que els operadors d'abastament i sanejament han de garantir a totes les persones l'accés bàsic als serveis d'abastament i sanejament, independentment de llur capacitat econòmica.

Estableix també la quantitat del mínim vital per aquest subministrament d'aigua quantificant-la entre els seixanta i els cent litres per persona i dia. També refereix que les despeses associades a aquest mínim vital d'aigua han d'ésser assequibles per a totes les persones. Tanmateix l'aplicació d'aquest mínim vital d'aigua ha de vetllar, en qualsevol cas, perquè no es posi en risc la sostenibilitat econòmica de l'entitat subministradora.

Tot i així no es pot privar en cap circumstància una persona o unitat familiar en risc d'exclusió residencial del mínim vital d'aigua. Les administracions públiques, en l'àmbit de les competències respectives, i en aquest cas l’Ajuntament com a garant d’aquesta prestació, han d'adoptar les mesures necessàries per a impedir la interrupció d'aquests serveis, mentre duri la situació de risc d'exclusió residencial.

Els Ajuntaments han de desenvolupar els protocols oportuns per a identificar a les persones afectades en risc d'exclusió residencial, i han d'establir els acords necessaris amb les entitats subministradores d'aigua potable per a garantir el dret d'accés a l'aigua.

També han d'habilitar els mecanismes adequats i eficaços per a garantir la coordinació correcta entre els ens subministradors i els serveis socials, i garantir així l'accés efectiu al mínim vital d'aigua.

Per últim, la DA recull que les administracions públiques han de garantir la transparència en la gestió dels serveis d'abastament i sanejament, i també l'accés de la ciutadania a la informació oportuna i la seva participació en els processos de presa de decisions relatives a aquesta gestió.          Establint per reglament els indicadors i mecanismes de vigilància necessaris per a avaluar l'adequació i eficàcia de les mesures adoptades, els progressos assolits i, si s'escau, fer els ajustos pertinents.

A continuació us facilitem el text íntegre d'aquesta DA36a que també podeu trobar al següent enllaç 

https://portaljuridic.gencat.cat/ca/document-del-pjur/?documentId=312716

DA 36a al DECRET LEGISLATIU 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el Text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya.

«Disposició addicional trenta-sisena. Desplegament del dret humà a l'aigua i aplicació del mínim vital.

»1. El dret humà a l'aigua és un dret indispensable per a garantir un nivell de vida adequat, tal com estableix la Resolució A/RES/64/292 de l'Assemblea General de Nacions Unides, de juliol de 2010. D'acord amb això, els operadors d'abastament i sanejament han de garantir a totes les persones l'accés bàsic als serveis d'abastament i sanejament, independentment de llur capacitat econòmica. Les administracions públiques, en l'àmbit de les competències respectives, i els ens locals per mitjà de llurs reglaments del servei, han d'adoptar les disposicions i les mesures necessàries per a garantir a totes les persones, sense discriminació, un accés segur a la quantitat mínima indispensable d'aigua potable que constitueixi el mínim vital suficient per a satisfer en condicions dignes les necessitats bàsiques de consum humà, preparació d'aliments i higiene personal i domèstica.

»2. La quantitat del mínim vital per al subministrament d'aigua l'han d'establir les disposicions reglamentàries corresponents dels ens locals, i s'ha de situar entre els seixanta i els cent litres per persona i dia.

»3. Les despeses associades al mínim vital d'aigua han d'ésser assequibles per a totes les persones. Aquestes despeses no poden limitar o comprometre, en cap cas, la capacitat de les persones per a adquirir altres béns i serveis bàsics. A aquest efecte, el mínim vital d'aigua ha de tenir un preu reduït, aplicat de manera universal.

»4. En el cas de les llars vulnerables, segons el que estableix l'article 6 de la Llei 24/2015, de 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica, i també el Codi de consum de Catalunya, el mínim vital ha de quedar cobert per una tarifació social que bonifiqui el rebut al 100%, i també altres prestacions relacionades, com ara l'alta del servei, els comptadors i el clavegueram.

L'aplicació d'aquest mínim vital d'aigua ha de vetllar, en qualsevol cas, perquè no es posi en risc la sostenibilitat econòmica de l'entitat subministradora.

»5. Resta prohibida la interrupció o desconnexió de les instal·lacions o serveis d'aigua per incapacitat de pagament, per la qual cosa no es pot privar en cap circumstància una persona o unitat familiar en risc d'exclusió residencial del mínim vital d'aigua. Les administracions públiques, en l'àmbit de les competències respectives, han d'adoptar les mesures necessàries per a impedir la interrupció d'aquests serveis, mentre duri la situació de risc d'exclusió residencial.

»6. Per a garantir l'accés de totes les persones al mínim essencial d'aigua o mínim vital, les administracions públiques, en l'àmbit de les competències respectives, han de desenvolupar els protocols oportuns per a identificar a les persones afectades per la incapacitat de pagament, i han d'establir els acords necessaris amb les entitats subministradores d'aigua potable per a garantir el dret a les persones i unitats familiars en situació de risc d'exclusió residencial.

»7. Les administracions públiques, en l'àmbit de les competències respectives, han de desenvolupar els protocols oportuns per a identificar a les persones afectades en risc d'exclusió residencial, i han d'establir els acords necessaris amb les entitats subministradores d'aigua potable per a garantir el dret d'accés a l'aigua.

»8. Les administracions públiques han de garantir la transparència en la gestió dels serveis d'abastament i sanejament, i també l'accés de la ciutadania a la informació oportuna i la seva participació en els processos de presa de decisions relatives a aquesta gestió. S'han d'establir per reglament els indicadors i mecanismes de

vigilància necessaris per a avaluar l'adequació i eficàcia de les mesures adoptades, els progressos assolits i, si s'escau, fer els ajustos pertinents.

»9. Les administracions competents, sempre que es consideri pertinent, han d'habilitar els mecanismes adequats i eficaços per a garantir la coordinació correcta entre els ens subministradors i els serveis socials, i garantir així l'accés efectiu al mínim vital d'aigua.»