A través del Decret 209/2023, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Codi d'accessibilitat de Catalunya s’efectua el desplegament de la Llei 13/2014, del 30 d’octubre, d’accessibilitat, per determinar els requisits, els paràmetres i els criteris per complir les condicions d’accessibilitat que preveu la Llei tant en els entorns nous com en els existents. En aquest Codi es determinen les condicions, els requisits i les solucions d’accessibilitat necessàries perquè els espais d’ús públic, els edificis, els mitjans de transport, els serveis, els productes i els processos de comunicació garanteixin l’autonomia, la igualtat d’oportunitats i la no-discriminació de les persones amb discapacitat o amb altres dificultats d’interacció amb l’entorn.
Pel que fa a l’estructura de la norma, aquest Decret conté un article únic que aprova el Codi d’accessibilitat, el qual es compon d’11 capítols, amb un total de 199 articles i 15 annexos. Complementàriament, pel que fa a l’aplicació del Codi als ens locals, es preveu a l’article 3.2. que les ordenances municipals, els projectes, els instruments de planejament i, en general, qualsevol disposició que aprovin els ens locals han de respectar les determinacions d'aquest Codi i les exigències que s'hi estableixen.
A efectes de les UDUs, destacar sobretot el capítol segon on es desenvolupen les condicions d’accessibilitat en l’àmbit del territori. Inclou els espais urbans i els espais naturals i estableix una regulació detallada de les condicions que s’han de complir per adequar els espais existents. Estableix les condicions que han de complir els itineraris en cada situació, regula l’ús de les plataformes úniques, descriu els diferents tipus d’encreuaments i determina les condicions exigibles als elements d’urbanització. A l’annex 2a es desenvolupen els paràmetres tècnics i les condicions de disseny aplicables a cada element i situació per complir les directrius d’aquest capítol 2 respecte a l’accessibilitat al territori.
Destaquem d’aquest capítol 2 algunes qüestions d’interès per les urbanitzacions:
- L’article 8.2 preveu que les vies interiors d'urbanitzacions privades han de complir unes condicions d'accessibilitat idèntiques a les que es defineixen per als espais urbans d'ús públic, segons siguin de nova creació o existents.
- S’especifica a l’article 9.8.d) que pel que fa a aquest Codi, una via pública es considera d'ús per a vianants quan es destina principalment a la circulació de persones i únicament s'admet que hi circulin vehicles de servei en horaris limitats, d'acord amb una sèrie de condicions. Una d’elles és que a les urbanitzacions de baixa densitat, amb ús d'habitatge unifamiliar aïllat o en filera i sense activitat comercial, les vies de plataforma única d'ús per a vianants poden admetre la circulació sense limitacions horàries dels vehicles particulars que accedeixen als seus garatges, quan es tracta de vies sense sortida o amb el trànsit restringit a aquests vehicles i degudament senyalitzat, i el nombre d'habitatges que serveixen és igual a 20 o inferior.
- Dintre de l’article 13 on es regulen els espais urbans existents s’exigeix que els ens locals han d'elaborar plans municipals d'accessibilitat que identifiquin i programin les actuacions que s'han de dur a terme perquè els espais viaris i els espais lliures assoleixin les condicions que estableix aquest Codi, o revisar els existents, en un termini no superior a tres anys des de l'entrada en vigor d'aquest Codi. Es remarca a l’article 13.11 que excepcionalment, en cas que l'orografia, la utilització i altres característiques d'algun espai urbà existent justifiquin l'adopció de solucions alternatives a les que s'estableixen en aquest Codi, l'ens local les pot aplicar amb l'elaboració prèvia d'un informe tècnic, adjuntat al projecte d'urbanització, que argumenti la necessitat de l'alternativa i les actuacions que s'han d'adoptar per aconseguir la millor accessibilitat possible. Les solucions alternatives estan condicionades a una funcionalitat adequada i, en cas que un cop executades es detecti una accessibilitat insuficient susceptible de millora, la Generalitat, mitjançant el departament competent en accessibilitat o el departament competent en planificació territorial, pot requerir l'informe tècnic i l'adequació de l'espai a les millors condicions, si escau.
- L’article 14, destinat als espais urbans viaris existents, especifica a l’apartat c que les vies de plataforma única tan sols són admissibles en determinades situacions. Una d’elles és que siguin vies d'ús mixt, per a vianants i vehicles, quan es justifica que el seu traçat, perímetre irregular i amplada no permeten adoptar una solució convencional de voreres i calçada a diferent nivell amb condicions adequades.
- A l’article 14 es preveu que excepcionalment, als límits del sòl urbà, a les zones de baixa densitat i als recorreguts que rodegen una gran nau o edifici es pot admetre que una via, o un tram d'aquesta entre dues cruïlles, únicament disposi d'itinerari de vianants accessible o practicable a un costat, quan es justifica que a l'altre costat no hi ha cap accés a edificis o equipaments i que l'amplada del carrer no permet disposar d'itinerari de vianants als dos costats amb les condicions mínimes exigibles.
La Disposició transitòria concreta el Règim transitori d'aplicació, on al punt 3 s’enuncia que els instruments de planejament urbanístic, general i derivat que hagin estat objecte d'aprovació provisional abans de l'entrada en vigor d'aquest Decret es regeixen per la normativa anterior. Tanmateix els instruments de planejament urbanístic, general i derivat, i els projectes d'urbanització, que hagin estat objecte d'aprovació inicial en el transcurs dels dos anys anteriors a l'entrada en vigor d'aquest Decret i que siguin objecte d'aprovació provisional o definitiva durant el primer any posterior a l’entrada en vigor del Codi es regeixen per la normativa anterior.