El passat 19 de setembre de 2023, es va celebrar la sessió virtual “La implementació de les agendes urbanes: reflexió sobre els reptes i oportunitats”, organitzada per la Xarxa d'Agendes Urbanes Locals (XAUL).
Aquesta sessió virtual va tenir per objecte, mitjançant un treball tècnic i de reflexió, obrir el debat entre els membres integrants de la XAUL (ens locals i DB) al voltant del repte de la implementació de les Agendes Urbanes.
L'esdeveniment va començar amb la intervenció d’en Ferran Barba, Cap del Servei d'Urbanisme de la Gerència de Serveis d'Habitatge, Urbanisme i Activitats (Diputació de Barcelona) qui va contextualitzar la sessió, emmarcada en la realització de l’estudi que desenvolupa DALEPH INICIATIVAS I ORGANIZACIÓN, consultora especialitzada en gestió pública i desenvolupament urbà sostenible. L’estudi analitza la correspondència entre el contingut de les agendes i els instruments i recursos de suport que ofereix la Diputació de Barcelona, per identificar fortaleses, debilitats, potencialitats i oportunitats.
Es va destacar que en aquest procés de treball, l’opinió dels membres de la XAUL és important tant pel que fa als ens locals que estan en la fase d’implementació, com en fase de redacció, etapa on s’intueixen els reptes i dificultats que es poden presentar al futur proper. L'objecte de la sessió va ser, per tant, tenir un primer canvi d'impressions i compartir debatre sobre aquestes qüestions.
Es continuà explicant l’estructura de la sessió i els diferents formats de participació amb l’objecte de compartir informacions, opinions i propostes dels participants de la XAUL presents i també de representants d’altres Àrees de la Diputació de Barcelona.
Posteriorment, es donà el torn de paraula a Jaume Amill, Soci-director de DALEPH Barcelona, qui va moderar la sessió.
En primer lloc, es va explicar el replantejament de la dinàmica inicialment pensada per a la sessió, motivat per la manca de resposta representativa al qüestionari previ enviat als membres de la XAUL el passat mes de juliol.
Dit qüestionari incidia sobre les principals dificultats dels ens locals davant els diferents aspectes de desenvolupament de l’Agenda Urbana (redacció, execució i gestió), i el grau de coneixement que tenen sobre recursos de la corporació relacionats amb la temàtica.
Seguidament, l'equip de DALEPH va explicar la metodologia per a desenvolupar la part d'anàlisi de l’estudi, repassant les grans dades que es van identificar amb relació als plans d'acció de les agendes urbanes analitzades.
La metodologia de treball es va desenvolupar principalment en tres apartats: Disseny del model de matriu comparativa, anàlisi i revisió dels projectes de les AUL i Anàlisi i revisió del Catàleg de Serveis de la Diputació de Barcelona (2022).
A continuació es va presentar un primer exercici pràctic participatiu mitjançant una aplicació mòbil. Es va plantejar ordenar una sèrie de potencials dificultats en la implementació de l’Agenda Urbana en funció de la seva importància.
Aquests van ser els resultats obtinguts en la priorització de les dificultats observades a l’hora d’implementar les Agendes Urbanes Locals ordenats de més prioritari a menys, segons els resultats de la participació:
1.Coordinació i transversalitat interna als ens locals.
2.Disponibilitat de recursos tècnics i econòmics.
3.Gestió i seguiment de la informació (dades, indicadors,...).
4.Grau de penetració de l’AUL amb els agents territorials.
5.Coordinació entre diferents administracions públiques.
6.Processos de participació efectius.
A continuació de la presentació dels resultats, es van demanar aportacions voluntàries als participants i es va fer el recull de les següents:
Sant Boi de Llobregat: L'any 2023 amb les eleccions ha suposat un canvi de tendència en el procés d'implementació de les Agendes Urbanes Locals. Concretament, ha representat un fre a les dinàmiques observades en els mesos anteriors, produint un canvi de prioritats: els ens locals s'han centrat a tancar el document i no tant en pensar en el moment d'implementar-lo.
RRII (DiBa): És singular el fet que la dificultat més destacada per part dels ens locals sigui la coordinació interna i que, en canvi, es consideri que la menor dificultat és la posada en marxa de processos participatius efectius.
Mataró: Amb relació a la coordinació interna i externa dels ens locals, des dels departaments i serveis municipals encarregats de liderar l'Agenda 2030 amb els ODS i l'Agenda Urbana Espanyola, s'observen dificultats a l'hora de coordinar-se amb altres entitats i organismes. Es considera especialment significatiu a l'hora d'arribar a la ciutadania o de cara a la captació de finançament.
Paisaje Transversal: Reflexió sobre les dificultats de coordinació interna: Es deuen a una manca d'estructures i mecanismes transversals de treball, o bé a causa d'una manca de directrius polítiques que ho possibilitin o ho indueixin?
D’altra banda, va ressaltar que en processos participatius hi ha més implicació de la ciutadania quan es fan consultes d'accions concretes d'implementació que quan es fan processos participatius d'una visió més global.
Vallirana: Una de les dificultats que es va comentar en el debat, també descansa sobre la necessitat de tenir clares les fonts de finançament més enllà dels instruments i eines de suport que ofereix la Diputació de Barcelona. Es considera que en l'àmbit local i en municipis de menys de 20.000 habitants és difícil identificar les oportunitats de finançar projectes que permetin el desenvolupament urbà sostenible.
Sant Boi de Llobregat: La comunicació interna és un element clau a les administracions locals per tal de promoure una maduració del concepte de l'Agenda Urbana. Va manifestar que actualment aquesta no ha impactat suficient per a poder interpretar i entendre la seva raó de ser, i cal treballar per tal de donar-li visibilitat i posicionar-la com un instrument estratègic clau pel futur dels pobles i ciutats.
A continuació es van presentar els resultats de l'estudi en curs amb relació a la correspondència entre el contingut dels plans d'acció de les Agendes Urbanes, i les línies de suport desplegades al Catàleg de Servei 2022:
En primer lloc, es va fer un recordatori dels diferents Instruments de suport que ofereix la Diputació de Barcelona a través del Pla de Concertació Xarxa de Governs Locals.
D'aquesta anàlisi centrada en el suport dels recursos del Catàleg de Serveis, es van extreure les següents dades: de les 977 actuacions identificades dels plans d'acció de les agendes urbanes estudiades, unes 776 tenen una potencial correspondència amb el Catàleg de Serveis 2022, un 79,40% del total de les actuacions identificades als plans d'accions.
Es van esmentar les 13 matèries que configuren l’oferta del Catàleg de Serveis 2022 i es va identificar que hi ha tres grans matèries que sobresurten de la resta amb relació a la distribució d’actuacions en correspondència per matèria, que són Medi Ambient, Benestar i Ciutadania, i Urbanisme i Habitatge.
Pel que fa a la correspondència dels recursos del Catàleg 2022 amb les AUL, es van identificar que dels 364 recursos, 205 tenen potencial correspondència als plans d'acció de les Agendes Urbanes Locals, el que representa un 56,3% del total de recursos.
Per concloure aquesta segona part d'anàlisi, es van identificar els 10 recursos més vinculats a les AUL i la seva correspondència amb els Objectius estratègics de l'Agenda Urbana Espanyola.
Posteriorment, es va proposar un segon exercici participatiu on l'objectiu va ser debatre i reflexionar sobre possibles propostes o idees de mesures de suport per part de la DIBA per a la implementació de les Agendes Urbanes Locals.
La dinàmica va consistir, mitjançant la mateixa aplicació utilitzada al primer exercici, en fer propostes, donant-se a continuació un temps per fer votacions en base les aportacions fetes.
Resultats de la generació de propostes de l’exercici 2:
1.Recurs tècnic d'implementació i seguiment de les AUL.– (13 vots)
2.Recurs econòmic de seguiment i implementació de les AUL – (12 vots)
3.Identificar bones pràctiques impulsades pels integrants de la xarxa de la XAUL i compartir-les amb la resta.– (10 vots)
4.Donar suport a la planificació, l’execució i la gestió dels processos participatius per tal de fer-los realment efectius.– (9 vots)
5.Informe periòdic amb oportunitats de finançament d’àmbit autonòmic i estatal vinculats amb l’AUE.– (7 vots)
6.Acompanyament a municipis petits a la cerca de finançament per impulsar les accions de l’AUL.
– (6 vots)
7.Incrementar el cofinançament de les actuacions per part de la DIBA si es disposa d’una AU.
– (5 vots)
8.Capacitació + Acompanyament personalitzat dirigit a equips municipals responsables d’implementar l’AUL.– (4 vots)
9.Vincular els recursos de la DIBA amb els OE de l’AU. Enguany només es fa amb els ODS.– (3 vots)
10.Suport en termes de comunicació cap a la ciutadania.– (3 vots)
11.Espai de consulta.– (2 vots)
12.Adequació de projectes del Pla d'Acció de l'AU per a buscar finançament extern.– (1 vot)
Posteriorment es va obrir un espai de debat on es van compartir les següents aportacions:
RRII (DiBa): Va plantejar la necessitat d'acompanyament als ens local per seguir la metodologia en la redacció i implementació de l'AUL.
Santa Coloma de Gramenet: D’una banda, aportà que actualment es pot fer una recerca mitjançant ODS, però no és possible cercar per objectius estratègics i específics de l'Agenda Urbana. Va ressaltar el fet que seria interessant que es pugui incorporar aquest tipus d’elements de recerca, perquè és una eina que té una gran implicació a la feina de les tècniques i tècnics dels ens locals.
D’altra banda, va proposar la possibilitat de que disposar d'una Agenda Urbana Local i acreditar la seva implementació, pogués representar una priorització a l’hora de concedir el suport per part de Diputació de Barcelona, fins i tot en la millora del cofinançament.
El tancament de la sessió va anar a càrrec de Pilar Cervantes, Responsable de Millora Urbana del Servei d’Urbanisme i coordinadora del Programa d'Impuls de les Agendes Urbanes Locals, que va agrair la participació i aportacions, destacant que aquestes es tindran en compte per continuar treballant i aconseguir reforçar la implementació de l'Agenda Urbana Local al territori.
A continuació podeu accedir al vídeo i la presentació: