El dia 30 de gener es va celebrar una trobada digital vinculada al grup de treball Participació i Comunicació en les Agendes Urbanes Locals. L'objectiu era generar un espai d'intercanvi dels processos i aprenentatges adquirits en l'elaboració de les Agendes Urbanes Locals (a partir d’ara AUL) des de l'explicació de dos dels estudis metodològics desplegats per la Diputació de Barcelona i que ofereixen eines als ens locals per a avançar en el desenvolupament de l'elaboració de les seves AUL.
La trobada digital va tenir dos blocs principals:
Bloc 1: Exposició i debat sobre el treball "Estudi i proposta metodològica de processos participatius vinculats a les Agendes Urbanes Locals”, per Raons Públiques.
Es tracta d'un document, redactat per Raons Públiques, amb dues fases de treball: la primera, dedicada a analitzar l'estat de participació de les AUL, i la segona, que ofereix als municipis eines útils per desplegar una estratègia de participació vinculada a la seva agenda urbana local.
Consulta aquí cadascuna de les fases del document.
Els principals objectius del document són:
— La prospecció de l’estat de les agendes urbanes desplegades en els municipis que formen part de la Xarxa de les Agendes Urbanes Locals
— Proporcionar als ens locals metodologies i eines que es puguin adaptar a les seves característiques i capacitat executiva.
Després de detallar aquests objectius, la presentació es va dedicar a explicar el procés de treball dut a terme en cadascuna de les dues fases.
La primera va consistir en diversos treballs:
- Un qüestionari amb tres blocs de preguntes enviat als ens locals participants en la XAUL, on es busca relacionar el procés d'elaboració de l’AUL amb els processos de participació desplegats i amb les particularitats locals de cada municipi. Amb les dades recopilades es va establir una radiografia detallada dels municipis (població, grandària), del procés de redacció en general (quina àrea de govern s'ocupa d'aquest, estat del procés, dificultats aparegudes…) i de la participació en particular (espais i canals de participació existents, reglaments existents, disponibilitat de recursos humans o eines digitals, dificultats i oportunitats,…).
- Una sèrie d'entrevistes particulars a 9 dels ens locals participants en la XAUL, on es prestava especial atenció a conèixer quines serien les principals eines i recursos per a dur a terme de manera efectiva els processos de participació, abordant aspectes tant tècnics com metodològics, econòmics o de formació.
- L'exploració de diverses experiències inspiradores: Pamplona, Mataró, Castelló, Alfaro i La Corunya.
Amb tot aquest treball, es van detectar possibles oportunitats de millora en el procés d’elaboració:
La segona fase va consistir en una proposta metodològica i d'eines. Per a això, des de Raons Públiques s’apunten diversos aspectes a l'hora d'abordar un procés de participació:
- La participació és clau durant tot el procés d'elaboració d'una AUL, des de la redacció a la implementació. El procés participatiu s'ha de vincular a les diferents fases del procés d'elaboració d'una AUL i entendre's des d'un procés metodològic que estableixi una mirada estratègica.
- La participació ha de ser transversal: una AUL va més enllà de l'urbanisme, per això la participació ha d'implicar el màxim d'agents locals (públics i privats, interns i externs).
- La participació pot i ha d'alimentar-se d'experiències i processos de participació previs desenvolupats en el municipi. Es tracta d'oferir sinergies entre processos existents i d'aprofitar la informació disponible en els processos participatius.
L'explicació d'aquesta segona fase va acabar amb alguns exemples d'eines metodològiques i de disseny d'accions participatives per a impulsar la participació, com ara mapes d'agents, espais de governança o eines de col·laboració entre ens locals.
Es van proposar tres possibles eines de visualització col·laborativa:
- Instamaps, creada per l’Institut Cartografic de Catalunya
- Google My Maps
- ArcGIS Online (requereix llicència)
Pots veure el vídeo complet de la intervenció de Raons Públiques aquí.
Després de la intervenció de Raons Públiques, Carola Castellà, Cap de Secció de Participació Ciutadana del servei d’Agneda 2030 i Participació, va explicar un nou recurs elaborat per la Diputació de Barcelona que busca oferir als ens locals finançament per a l'impuls de la participació ciutadana en l’Agenda 2030 o en l’Agenda Urbana Local.
Bloc 2: Exposició i debat sobre el treball “Manual per a l’elaboració de l’estratègia de comunicació d’una Agenda Urbana Local”, per Ciudadano Kane.
Es tracta d'un document, redactat per Ciudadano Kane, resultat d'un procés d'entrevistes amb alguns dels municipis participants en la XAUL, que, a més de donar claus per a l'elaboració de la comunicació de l’AUL, cerca adaptar-se a les necessitats i particularitats dels Ajuntaments.
Aspectes a considerar sobre la comunicació:
- Si l’AUL és una eina de transformació del territori, la comunicació ajuda al fet que aquesta transformació es multipliqui.
- La comunicació ha d'establir-se amb una mirada estratègica: es tractarà d'anar més enllà d'accions comunicatives concretes, establint una visió integral i transversal durant tot el procés d'elaboració de l’AUL.
- La comunicació ha de considerar i establir una sèrie de claus fonamentals, dirigides a establir una estratègia clara i efectiva:
- Planificar: fer que la comunicació acompanyi tot el procés d'elaboració de l’AUL.
- Observar i adaptar: segons les característiques i circumstàncies del municipi.
- Escoltar i compartir: veure què està passant i escoltar els diferents públics objectius.
- Conèixer el públic: entendre la ciutadania com un ens divers i plural.
- Construir un relat: traslladar el missatge al llarg del procés, definir una narrativa de ciutat que estableixi una coherència en el projecte. Cada ciutat tindrà el seu relat.
- Adaptar els missatges: traduir el llenguatge tècnic que permeti a la ciutadania identificar-se amb el projecte.
- Donar importància al llenguatge visual: assenyalar un territori de marca respecte a l'agenda urbana local.
- Prioritzar i sintetitzar: les AUL poden ser documents extensos, la comunicació ha de saber què és el més important, què es destacarà primer i fer-ho de manera sintètica perquè sigui assumible.
- Seleccionar els canals de comunicació: dependran dels públics objectius. La comunicació fora de línea és tan rellevant (o més) com la d'en línia.
- Establir una bona comunicació interna entre departaments del mateix ajuntament.
- Aconseguir aliats: comunicar és un element bidireccional, per la qual cosa ha de crear converses amb diversos agents.
- Ser realistes amb els objectius.
- Innovar i sorprendre: no fer sempre el mateix i ser capaços de fer coses diferents.
- Generar sinergies.
- Generar continuïtat: les agendes urbanes locals són un procés llarg en el temps que ha de ser seguit en paral·lel per la comunicació.
- Mesurar per a avaluar: saber com està responent la gent per a poder canviar si és necessari.
- La comunicació necessita establir un pla. Per a això hauran de tenir-se en compte alguns aspectes:
- El context: saber què passa al nostre voltant en múltiples escales, des del municipi a grans aspectes globals, passant per la província, el país o el continent.
- Els objectius de la comunicació: des de la necessitat de donar a conèixer què és i en què consisteix l'agenda urbana local per al municipi a incentivar una participació ciutadana rica i diversa. Els objectius varien d'acord amb les característiques de cada ciutat o territori.
- El públic objectiu: des del públic intern (tècnics i polítics) i externs (agents econòmics, culturals i socials, altres administracions, turistes, ciutadania en general…).
- Les línies estratègiques: establir les claus del relat i del pla de comunicació.
- El relat: adequat al context de cada municipi i capaç de connectar amb els diversos públics.
- La imatge: que sigui atractiva, però també que es pugui vincular a la resta de marques que tingui la ciutat. Un territori visual identificable ajudarà a construir un relat.
- Els canals: digitals (web, xarxes socials…) i presencials (fòrums, accions al carrer, trobades, exposicions, publicitat …).
- Les xarxes socials: permeten establir un canal bidireccional, capaç de comunicar, rebre idees i dialogar. Es va apuntar també que, per a establir una bona campanya publicitària de xarxes socials, es tindrà en compte aspectes com l'abast, la vinculació, conèixer la comunitat a la qual va dirigit i l'atenció a l’usuari.
- La comunicació interdepartamental: saber què estan fent les diferents àrees implicades en l'elaboració de l’AUL.
- El pla de mitjans: atendre a la possibilitat de publicar en mitjans o emprar recursos disponibles del mateix ajuntament.
- L'avaluació: establir uns bons indicadors per a poder conèixer l'impacte real del pla de comunicació.
- La comunicació ha d'establir un pla d'implementació, en tres fases:
- Durant el procés d'elaboració de l’AUL.
- En el llançament i presentació del Pla d’Acció.
- Posterior a l'elaboració de l’AUL.
Pots veure el vídeo complet de la intervenció de Ciudadano Kane aquí.
